És una disciplina que utilitza la música per a millorar la
qualitat de vida de les persones. El seu objectiu principal és crear un espai on
l’usuari pugui tenir una experiència musical que li aporti, no només plaer,
sinó també uns beneficis terapèutics determinats.
Concretament, la World Federation of Music Therapy la defineix com la utilització de la
música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per un
musicoterapeuta professional, amb un pacient o grup, en un procés dissenyat a
promoure i facilitar la comunicació, la interacció, l’aprenentatge, la
mobilitat, l’expressió, l’organització i altres objectius terapèutics per a
treballar les necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives de les
persones.
Qui pot rebre musicoteràpia? Tothom. Sense necessitat de tenir coneixements musicals, gent de totes
les edats i amb diferents tipus de problemes o necessitats poden beneficiar-se
dels efectes de la música. Els camps d’aplicació de la musicoteràpia són
quatre: educació, medicina, salut mental i geriatria.
Qui pot aplicar musicoteràpia?
Només
un musicoterapeuta professional amb titulació universitària i amb formació
en les àrees clínica, musical i musicoterapèutica.
La musicoteràpia
és una activitat passiva? No. Existeix la
creença de que la
musicoteràpia és quelcom tan senzill com escoltar música i esperar que aquesta
ens “curi” de forma miraculosa. Res més lluny de la realitat. En musicoteràpia
es poden usar tècniques passives com l’audició o els banys sonors però la
majoria de tècniques usades són actives com poden ser el cant, la pràctica instrumental,
el ball, les activitats de moviment, la improvisació, els contes musicals, la
creació de cançons, els jocs
musicals, entre d’altres. En general totes elles són una font de plaer i és a partir del
gaudi que s’assoleixen els objectius terapèutics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada